Col·locació de caixes niu

L’absència del bosc de ribera deriva amb una manca d’hàbitat per moltes espècies que viuen al riu, moltes d’elles ocells. Una solució temporal però immediata per mantenir i afavorir les seves poblacions, és la col·locació de caixes niu.

Es colocaran per a aus insectívores, rapinyaires nocturnes i ratpenats en llocs discrets i tranquils, que no es vegin afectats per la freqüentació humana. Les aus per les quals es col·locaran caixes niu son per mallarengues, mussol comú i ratpenats.

Creus que hi ha alguna altra espècie que requereixi d’aquest tipus de mesures ràpides per al seu hàbitat?

Protecció de punts de nidificació i descans de fauna

Els talussos verticals relativament alts son zones on habiten abellerols i blauets. Queden pocs espais en els quals els talussos del riu no s’hagin estabilitzat mitjançant la protecció amb esculleres o s’hagi alterat la seva morfologia original eliminant aquest hàbitat característic . Ocells com l’abellerol, l’oreneta de ribera i el blauet nidifiquen en aquests talussos sorrencs dels marges dels rius, on sovint hi ha processos erosius.

Finalment a part de les actuacions concretes esmentades per la millora de la connectivitat i dels habitats faunístics, cal esmentar els condicionants presentats al punt de vegetació d’interès i les actuacions en relació a la necessitat de mantenir i no afectar els diversos nuclis aïllats de vegetació de ribera autòctona.

Un altre punt a considerar és la necessitat d’implementar les obres de millora de l’accessibilitat, de les comunicacions i els treballs de revegetació fora dels períodes reproductius de la fauna local.

Platges d’helòfits

Els helòfits són plantes parcialment submergides, que arrelen sota l’aigua, però que tenen parts aèries erectes amb fulles i flors. El seu nom ve probablement de Helios, déu del Sol, per la necessitat que tenen aquestes plantes del sol i la seva incapacitat de créixer a l’ombra.

Cal conservar els canyissars presents i potenciar la creació de nous espais adequats per al seu assentament. Té molt d’interès com a zona de cria, alimentació, hibernació i repòs per a diverses espècies animals, tant aquàtiques com terrestres. Així mateix, aquestes zones contribueixen sobre manera a la capacitat d’autodepuració de les aigües.

En alguns marges del curs principal i secundari es crearan zones d’helòfits. Seran àrees de diferents dimensions i amplades, adaptant.se a la morfologia de la zona. Els materials per fer la platja s’aportaran del mateix tram de riu. Seran materials fruits de la reperfilació dels talussos i materials procedents de les excavacions i arranjaments dels braços secundaris.

Aquestes platges tindran diverses funcions. Per una banda, es vol paliar la manca de sediments al tram i compensar la incisió del curs fluvial aportant aquest material a la llera, que el mateix flux anirà redistribuint i modelant. Algunes d’aquestes platges desapareixeran per aquest fet i altres es quedaran com a platges de còdols, típiques del baix Llobregat. En les zones més tranquil·les seran on es disposaran les zones amb helòfits, allà on es cregui que puguin persistir.

Lliri groc al costat del riu

La creació de zones d’helòfits es farà deixant espais de 25cm entre planta i planta i fent agrupacions, no es plantarà a tot arreu, per tal que a partir d’aquests punts de dissipació la vegetació s’extengui de forma natural per tota la zona. Es faran també sobre algunes zones on s’ha fet el reperfilat dels talussos fluvials. S’utilitzaran les següents especies i en aquestes proporcions:

Nom comú	Nom científic	Proporció
Lliri groc	Iris pseudacorus	(30%)
Canyís	Phragmites australis	(30%)
Boga	Typha angustifolia	(40%)

Flor de lliri groc

Per tal de conservar aquestes zones cal mantenir el nivell del freàtic o augmentar-lo per assegurar la persistència dels canyissars. Si es vol mantenir la diversitat, haurien de presentar una estructura complexa, que es pot aconseguir per dallat successiu de zones concretes al llarg dels anys.

Nuclis de dispersió arbustius

La vegetació a la zona inundable ha de ser flexible, cedir i resistir davant les avingudes. A més a més , ha de permetre el pas de l’aigua per evitar inundacions. Per tant, es tracta de vegetació arbustiva i de port baix.

Per no plantar en tota la superfície, i amb l’objectiu d’ajudar a fer la recuperació de forma natural, es plantarien bosquets d’arbusts  de pocs metres de diàmetre. Aquests seran font de llavors i nuclis de dispersió. El fet que serveixin de refugi per ocells, fa també que aquests desplacin les llavors i les tirin en altres indrets (fenòmen conegut en botància com a zoocòria).

Nuclis arbustius

Les espècies seran les que s’especifiquen a la taula següent:

Nom comú	Nom científic
Tamariu	Tamarix gallica
Saulic	Salix purpurea
Sarga	Salix elaeagnos
Jonqueres	Scirpus holoschoenus

Dins de les zones de distribució es disposarà en forma d’agrupacions de 10-20 exemplars amb separació d’entre 1 i 2 metres. Els bosquets tindran una distància mínima entre ells igual al diàmetre dels bosquets.