Posts filed under ‘Fauna’

Llocs de descans i punts de disseminació

Hem col·locat troncs d’arbres morts al costat o a sobre de la làmina d’aigua per a que actuïn com a posaders per a aus. Aquests arbres s’han trobat en la mateixa zona de restauració. S’han clavat bastant profund per tal que puguin aguantar el màxim temps possible. Aquests llocs son zona de descans per aus i llocs des d’on pescar.

Posader aus llobregatUna cuereta a sobre d’un posader

Se’n col·locaran d’un segon tipus enmig de les terrasses del riu que ajudaran i acceleraran el procés de disseminació de llavors a través de les aus (zoocòria). Serviran com a lloc de repòs d’aus i dispersió de llavors. El fet que els ocells parin i deixins els seus excrements allí prop, fa que sigui un nucli de disseminació de diferents espècies de flora. Treballar de costat a costat amb la natura. Nosaltres fem una empenta, ella fa la resta.

15 febrer 2010 at 10:02 am 1 comentari

Un becadell sord

Avui en una de les visites al riu ens hem trobat amb una molt agradable sorpresa. Un becadell sord.  Es diu així per la seva tàctica de no moure’s quan té algun perill a prop. Hem estat una mica àgils i l’hem pogut agafar un moment.  Aquí en teniu algunes imatges.

Becadell sord - Lymnocryptes minimus

14 desembre 2009 at 2:34 pm 6 comentaris

Protecció de punts de nidificació i descans de fauna

Els talussos verticals relativament alts son zones on habiten abellerols i blauets. Queden pocs espais en els quals els talussos del riu no s’hagin estabilitzat mitjançant la protecció amb esculleres o s’hagi alterat la seva morfologia original eliminant aquest hàbitat característic . Ocells com l’abellerol, l’oreneta de ribera i el blauet nidifiquen en aquests talussos sorrencs dels marges dels rius, on sovint hi ha processos erosius.

Nius dabellerol

Finalment a part de les actuacions concretes esmentades per la millora de la connectivitat i dels habitats faunístics, cal esmentar els condicionants presentats al punt de vegetació d’interès i les actuacions en relació a la necessitat de mantenir i no afectar els diversos nuclis aïllats de vegetació de ribera autòctona.

Un altre punt a considerar és la necessitat d’implementar les obres de millora de l’accessibilitat, de les comunicacions i els treballs de revegetació fora dels períodes reproductius de la fauna local.

8 setembre 2009 at 1:08 pm Deixa un comentari

Recuperació del bosc de ribera

Els boscos de ribera compleixen moltes funcions importants dins del corredor fluvial. Una primera funció important al Llobregat és com a zona d’esmorteïment entre l’ambient aquàtic i les àrees circumdants (agrícoles, infraestructures, urbanitzades, etc.) i en la retenció de contaminants procedents de fonts difuses. Aquí tindria, ademés, totes aquestes funcions: fixació natural de les riberes i estructuració del llit fluvial, ombrar les aigües del riu, amb la disminució de les oscil·lacions de temperatura, augment de la l’oxigen dissolt, reducció de la producció primària, estructurar el sol, contribuir  a la connectivitat longitudinal, vertical i transversal dels diferents hàbitats i espais, augmentar el valor paisatgístic i estètic el curs fluvial, esmorteïment de la virulència i velocitat de l’aigua en cas d’avinguda, etc.

Es pretén recrear el bosc de ribera el més natural possible, tot i  que rarament en aquest tram baix del Llobregat trobarem algun espai que es conservi intacte i serveixi de referència. En el tram objecte del projecte la presència de bosc de ribera és gairebé nul·la.

Per al disseny de la plantació del bosc de ribera s’han tingut en compte aspectes hidràulics i d’inundabilitat, deixant lliure de bosc les zones més facilment inundables segons la PEF del Llobregat. És a dir, només s’ha dissenyat el bosc de ribera en el sistema hídric però fora de la zona fluvial.

Recuperació del bosc de ribera (àrea verda)

Recuperació del bosc de ribera (àrea verda)

Les espècies arbòries s’ubicaran sempre en les zones que no suposin un risc de soscavació i transport per la corrent. Les finalitats, a part de la millora del paisatge és recuperar l’hàbitat per moltes espècies de ribera, sobretot d’avifauna.  Aquestes plantacions es localitzen principalment al marge esquerra, prop del camí, de forma irregular però formant bosc en galeria paral·lel al curs de l’aigua. Quan hi hagi més espai disponible, es plantaran en grupets de 5-8 exemplars separats per 3-4m. Quan siguin de forma més linial, hauràn de ser de forma irregular i amb una distància que pot variar de 3 a 7m, i una mitjana de 5m . Les espècies seran:

Nom comú Nom científic Percentatge
Àlber Populus alba 25
Pollancre o xop Populus nigra 25
Salze Salix alba 25
Freixe Fraxinus angustifolia 25

Per fer-ho, volem comptar amb la teva participació. Fes-ho apuntan-te a les jornades de voluntariat a l’apartat “Participa!”

21 agost 2009 at 1:15 pm Deixa un comentari

Pas de peixos i braç lateral esquerra

De les restes de l’assut que hi ha a la confluència del Llobregat i la riera de Rubí, se’n deriva un braç secundari al marge dret que funciona temporalment. Aquest assut representa una barrera important pels peixos migratoris, ja que dificilment poden salvar el desnivell.

Amb aquesta actuació es pretén aconseguir dos objectius:

-          Millorar la continuïtat del riu per peixos

-          Contribuir a diversificació del curs fluvial i la seva forma trenada

-          Augmentar el freàtic (cota d’aigua subterrània) per afavorir la vegetació

Per fer-ho, s’eixamplarà en general tot el braç entre 5 i 10 metres i se suavitzara la pendent dels talussos. Es faran zones d’aigua més tranquil·les i zones amb “ràpids” (trams amb més pendent) per tal d’aconseguir salvar el desnivell que provoca la resclosa. D’aquesta forma s’aconseguirà que els peixos puguin passar aigües amunt d’aquest obstacle.

Braç lateral

Braç lateral

21 agost 2009 at 12:00 pm Deixa un comentari

Naturalització de la pendent dels talussos

Degut a la incisió de molts talussos estan patint problemes d’erosió que comporta pèrdua de coberta vegetal, de refugi per peixos i discontinuïtat de l’aigua amb les zones laterals.

Els processos d’erosió i sedimentació estan en un fràgil equilibri, en que hi intervenen la pendent del llit, el cabal, la quantitat de sediment i el tamany d’aquest. Si alguna d’aquestes variables canvia, el riu canvia.

En el cas del Llobregat, aquesta erosió és produïda principalment per la manca de sediments al riu, que son retinguts aigües més amunt en rescloses, preses, assuts de derivació d’aigua, etc. D’altra banda, la gran ocupació del sòl per terreny urbà i industrial ha disminuït molt l’aportació de sòlids a l’aigua. Per tant, tenim una aigua amb pocs sediments que erosiona a la part baixa i fa que el riu cada cop passi més enfonsat.

Suavització de talussos

La naturalització del pendent significa suavitzar els pendents d’aquests (màxim 30º), fent-los aptes per a  la colonització de vegetació. Això facilitarà la connectivitat de l’aigua amb els marges. En algunes parts, on l’aigua sigui més tranqui-la,  també es faran petites platges de canyís (Phragmites australis) i boga (Typha angustifolia), que ajuden a la seva protecció i son hàbitat per fauna.

21 agost 2009 at 11:27 am Deixa un comentari

Aus al riu

Les aus son els animals terrestres més observats en rius. Hi ha presència important de poblacions de gaviota sobrevolant algunes làmines d’aigua. És fàcil de veure el bernat pescaire (Ardea cinerea) i més puntalment martinet blanc (Egretta garzetta).

Martinet blanc

Martinet blanc

Les espècies d’aus aquàtiques que es reprodueixen en aquest tram del Llobregat son l’ànec coll-verd (Anas platyrhyncos), cames llargues (Himantopus himantopus), corriol petit (Charadrius dubius), l’abellarol (Merops apiaster) i blauet (Alcedo athis).

D’entre aquests els ànecs coll-verds i les polles d’aigua, que són els més abundants i visibles, al igual que les polles d’aigua que són força tolerants i ocupen el riu en les vores amb prou vegetació aquàtica per amagar-s’hi.

Va la pena destacar les zones de nidificació d’abellarol (Merops apiaster), un ocell migratori procedent de l’Àfrica subsahariana, i remarcar les zones estancades de poca fondària utilitzades per diferents ocells limícoles durant les migracions, com les gambes roges (Tringa totanus), corriols i territs.

Sovint s’observen diverses espècies de gavines , entre les quals destaquen la gavina riallera (Larus ridibundus) als mesos d’hivern i el gavià de potes grogues (L.cachinnans) present tot l’any.

Al llarg dels mesos d’hivern s’observa el corb marí (Phalacrocorax carbo) que utilitza l’eix del Baix Llobregat tant de zona de dormida com a zona d’alimentació.

L’esplugabous (Bubulcus ibis), que es pot veure gairebé tot l’any, acostuma a acompanyar els ramats d’ovelles.

31 juliol 2009 at 2:24 pm Deixa un comentari

Entrades antigues


novembre 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.