Aqua, el riu vermell

Una pel·lícula que parla d’històries que passen al voltant d’un nexe d’unió, el riu Llobregat.

Un pescador, una prostituta, els veïns del Delta, un treballador de les colònies industrials, una família gitana, els miners de Fígols, un horticultor, els habitants d’un poble submergit, un pintor que busca un paisatge… Són els protagonistes de les històries que descobrim al llarg del recorregut pel riu Llobregat. Històries que canvien i que s’entrellacen com ho fa el curs del riu. Històries que ens parlen de la lluita, dels somnis, de les tradicions, dels records, dels sentiments…Cada història cerca un desig, com el riu anhela el mar.

Podeu veure el video del trailer aqui.

Llegir-ne més

Qualitat del Bosc de Ribera?

Bosc de ribera (Il·lustració: Vivina Torres)

La qualitat del bosc de ribera es pot mesurar mitjançant l’índex QBR. Aquest índex es calcula amb quatre paràmetres principals:

- el grau de cobertura de bosc

- l’estructura del bosci qualitat

- diversitat d’espècies vegetals

- el grau d’alteracions antròpiques

Els valors obtinguts van de 0 a 100, essent 100 el màxim valor de conservació. En el tram del projecte el valor de l’índex QBR és 0.

Més informació sobre l’índex QBR aqui.

L’índex d’hàbitat fluvial

La diversitat biològica i l’abundància d’espècies depenen de la diversitat d’hàbitats disponible. Els rius ben  conservats proveeixen aquesta diversitat d’hàbitats. Un dels objectius principals de la restauració és la recuperació de l’hàbitat i de les seves funcions. L’hàbitat s’incrementa amb la sinuositat del curs, i la seva diversitat  s’incrementa tant amb la varietat de granulometries de sòlids en els sediments com amb la combinació de  ràpids i basses.

Segons el Programa de qualitat ecològica dels rius, promogut per la Diputació de Barcelona, es pot veure que l’índex d’hàbitat fluvial és més aviat força empobrit. Podeu trobar més informació sobre aquest índex clicant aquí.

Índex d'hàbitat fluvial

En rius urbans com és el cas del Llobregat en el tram d’estudi, l’hàbitat i la vida aquàtica són pobres.  Aquest fet es pot comprovar analitzant la pèrdua d’estructura de ràpids i basses, la uniformitat de sediments  colmatats i la presència de marges erosionats i inestables. Cal afegir que en aquest tram del riu la manca de  bosc de ribera dóna lloc a l’absència de troncs i fusta a l’aigua, uns components estructurals importants per a  molts sistemes aquàtics, ja que creen una estructura d’hàbitats complexa i permeten que la corrent d’aigua  sigui més retentiva. A més, les formes de desenvolupament urbà lineals afecten de forma directa al traçat del  riu, uniformitzant-lo i disminuint–ne la diversitat d’hàbitats.

La Núria i la Cuca

Les conques del Ter i el Llobregat estaran connectades per sota de Collserola l’any 2011

Una de les dues tuneladores que treballen en la construcció del túnel que ha d’interconnectar les conques fluvials del Ter i del Llobregat, la “Núria”, va arribar ahir a la galeria de serveis de Sarrià-Sant Gervasi.. A finals d’aquest any, l’altra tuneladora, la “Cuca”, que va començar a perforar des de la Trinitat, també arribarà al mateix punt.

Per llegir la notícia clica aquí.

Foto: ACN.

Aus al riu

Les aus son els animals terrestres més observats en rius. Hi ha presència important de poblacions de gaviota sobrevolant algunes làmines d’aigua. És fàcil de veure el bernat pescaire (Ardea cinerea) i més puntalment martinet blanc (Egretta garzetta).

Martinet blanc

Les espècies d’aus aquàtiques que es reprodueixen en aquest tram del Llobregat son l’ànec coll-verd (Anas platyrhyncos), cames llargues (Himantopus himantopus), corriol petit (Charadrius dubius), l’abellarol (Merops apiaster) i blauet (Alcedo athis).

D’entre aquests els ànecs coll-verds i les polles d’aigua, que són els més abundants i visibles, al igual que les polles d’aigua que són força tolerants i ocupen el riu en les vores amb prou vegetació aquàtica per amagar-s’hi.

Va la pena destacar les zones de nidificació d’abellarol (Merops apiaster), un ocell migratori procedent de l’Àfrica subsahariana, i remarcar les zones estancades de poca fondària utilitzades per diferents ocells limícoles durant les migracions, com les gambes roges (Tringa totanus), corriols i territs.

Sovint s’observen diverses espècies de gavines , entre les quals destaquen la gavina riallera (Larus ridibundus) als mesos d’hivern i el gavià de potes grogues (L.cachinnans) present tot l’any.

Al llarg dels mesos d’hivern s’observa el corb marí (Phalacrocorax carbo) que utilitza l’eix del Baix Llobregat tant de zona de dormida com a zona d’alimentació.

L’esplugabous (Bubulcus ibis), que es pot veure gairebé tot l’any, acostuma a acompanyar els ramats d’ovelles.

Els ramats, aprofitaments particulars en terrenys públics

L’excés de pasturatge i la sobrecàrrega ramadera és un dels impactes més importants dins l’àmbit del riu. Produeixen danys a causa de la sobrepastura, formació de camins a les ribes, erosió, compactació, desestructuració del sòl, desarrelament de vegetació, etc.

Impacte de la pastura (Il·lustrat per Vivina Torres)

Hi ha molts cops una visió romàntica de la ramaderia com a activitat tradicional, que s’ha dut a terme durant centenars d’anys i que conserva el paisatge. La manca d’espais oberts i la ocupació urbanística i industrial ha reduït aquests aprofitaments als rius.

Tant l’Agència Catalana de l’Aigua com els Ajuntaments sovint no veuen el fet com un problema i fan la vista grossa. Però, bàsicament, l’absència de bosc de ribera i de regeneració natural, és deguda a aquesta sobrepastura.

Tenint en compte que aquests ramats són privats i que utilitzen terrenys públics de forma il•legal i per aprofitament particular, és lícit que els ramats puguin pasturar pels rius amb tot el que això comporta? És correcte que per l’ús particulars de no més de 5 ramaders, hi hagi milers de persones que no puguin gaudir d’un bosc de ribera com cal?

Ramats a la riba del Llobregat

I per què son importants els rius?

Els rius i tot el seu espai fluvial, boscos de ribera,  zones humides, etc. tenen un gran valor ecològic per la singularitat dels seus hàbitats, gràcies a que la presència contínua d’aigua permet la formació d’un ecosistema diferenciat. El bosc de ribera desenvolupa unes funcions molt significatives dins l’ecosistema fluvial :

• En cas d’avinguda, la vegetació de ribera frena la velocitat de l’aigua i afavoreix la sedimentació dels materials sòlids transportats pel riu sobre els terrenys inundats, disminuint els efectes devastadors de l’aigua amb altes velocitats
• Disminueix l’erosió i la sedimentació dels marges
• La vegetació de ribera és imprescindible en l’ecosistema fluvial. Les fulles que cauen a l’aigua a la tardor és font d’aliment per molts essers vius que viuen a l’aigua.
• El sistema d’arrels de la vegetació riberenca ajuda a depurar de substàncies tòxiques la capa d’aigua freàtica i també la superficial.
• Proporciona gran quantitat d’hàbitats diferents on poden trobar protecció un gran nombre d’éssers vius tant aquàtics com terrestres. Els ecosistemes riberencs tenen un major nombre d’espècies i d’individus que els del seu voltant.
• Té gran importància com a corredor biològic. Moltes espècies utilitzen el riu per grans desplaçaments. Les aus utilitzen els rius en les seves vies migratòries anuals.
• Ombreja el riu (bosc en galeria). Manté la temperatura de l’aigua baixa ievita la falta d’oxigen i afavoreix la vida dels organismes aquàtics.
• Milloren la qualitat de l’aire, retenint partícules en suspensió i emitint oxígen durant la fotosíntesis
• La limitació de llum posa fre al creixement de les algues i a l’escalfament de l’aigua fet que afavoreix la presència de determinades espècies, amants d’aigües fredes (i amb molt oxigen) com les truites, els barbs, …
• Tenen elevat valor paisatgístic