Mira el projecte en Google Earth

Vista general de les actuacions del projecte

Ara, pots veure totes les actuacions del projecte de restauració de forma visual i en 3D. Descarrega’t l’arxiu del projecte i obre’l amb el Google Earth. Si vas cliques a cada actuació, et surtirà informació de la mateixa i una fotos. També hi tens  l’enllaç al blog, on hi podras deixar els teus comentaris i suggeriments.

Descarrega’t l’arxiu del projecte aquí

Si no tens el Google Earth, descarrega-te’l aquí.

Protecció de punts de nidificació i descans de fauna

Els talussos verticals relativament alts son zones on habiten abellerols i blauets. Queden pocs espais en els quals els talussos del riu no s’hagin estabilitzat mitjançant la protecció amb esculleres o s’hagi alterat la seva morfologia original eliminant aquest hàbitat característic . Ocells com l’abellerol, l’oreneta de ribera i el blauet nidifiquen en aquests talussos sorrencs dels marges dels rius, on sovint hi ha processos erosius.

Finalment a part de les actuacions concretes esmentades per la millora de la connectivitat i dels habitats faunístics, cal esmentar els condicionants presentats al punt de vegetació d’interès i les actuacions en relació a la necessitat de mantenir i no afectar els diversos nuclis aïllats de vegetació de ribera autòctona.

Un altre punt a considerar és la necessitat d’implementar les obres de millora de l’accessibilitat, de les comunicacions i els treballs de revegetació fora dels períodes reproductius de la fauna local.

Trenar el riu

Que el riu estigui encaixat i sigui gairebé un canal recte, provoca una manca de diversitat d’hàbitats i ambients per fauna al riu i deixa aïllades les terrasses fluvials del curs d’aigua. El Llobregat en el seu tram baix acostuma a presentar una forma trenada, amb diversos braços que es van separant i unint.

En el marge dret, sota l’assut i travessant tota la terrassa fluvial de la dreta, es faria el segon braç. Amb una longitud de gairebé 500 metres, entraria a la terrassa seguint una antiga llera que encara es deixa entreveure per l’enfonsament que te aquesta part del terreny.

El que es vol aconseguir amb la recuperació d’aquest braç lateral és:

-          Recuperar la morfologia trenada del riu

-          Disminuir la incisió del curs principal

-          Augmentar el freàtic (cota d’aigua) a la terrassa fluvial

Els objectius del braços laterals son diversos, però un d’indirecte i no menys important és la derivació d’un excedent d’aigua en cas de riuada en aquest tram de riu, de manera que el llit original no arribi a desbordar-se i causi inundacions en altres àrees.

L’excavació es faria de tal manera que s’aconsegueixi fer passar un curs d’aigua d’uns 2 metres d’amplada. Els pendents laterals seran suaus, per lo que a la part superior, l’amplada d’aquest braç serà d’uns 4 o 5 metres, que el terreny s’haurà de rebaixar entre 1.2 i 1.6 metres.

Morfologia fluvial trenada

Creació d’una illa fluvial

La pressió ramadera que hi ha a la zona impedeix que zones del riu siguin hàbitat per fauna i impedeix la regeneració natural. El marge esquerra de la riera de Rubí fins a la confluència amb el riu Llobregat i limitant amb l’assut, té potencialitat per ser una illa fluvial. Amb la separació d’aquesta superfície de terrassa que arriba fins a l’eix de la zona fluvial, s’aconseguiria crear una illa independent dels marges, i evitar els problemes anteriors.

Creant un braç lateral al marge esquerra, s’aconseguiria forma una illa enmig del riu. La illa tindria el desenvolupament propi d’un ecosistema fluvial al treure part de les pressions que té, augmentaria el nivell freàtic i deixaria desenvolupar l’ecosistema fluviald de forma natural.

En cas d’avinguda, aquest braç d’aigua que passaria entre el marge i la illa serviria per facilitar el desguàs del flux d’aigua provinent de la riera de Rubí.

Illa a la confluència entre el Llobregat (esquerra) i riera de Rubí (dreta)

Pas de peixos i braç lateral esquerra

De les restes de l’assut que hi ha a la confluència del Llobregat i la riera de Rubí, se’n deriva un braç secundari al marge dret que funciona temporalment. Aquest assut representa una barrera important pels peixos migratoris, ja que dificilment poden salvar el desnivell.

Amb aquesta actuació es pretén aconseguir dos objectius:

-          Millorar la continuïtat del riu per peixos

-          Contribuir a diversificació del curs fluvial i la seva forma trenada

-          Augmentar el freàtic (cota d’aigua subterrània) per afavorir la vegetació

Per fer-ho, s’eixamplarà en general tot el braç entre 5 i 10 metres i se suavitzara la pendent dels talussos. Es faran zones d’aigua més tranquil·les i zones amb “ràpids” (trams amb més pendent) per tal d’aconseguir salvar el desnivell que provoca la resclosa. D’aquesta forma s’aconseguirà que els peixos puguin passar aigües amunt d’aquest obstacle.

Braç lateral

Naturalització de la pendent dels talussos

Degut a la incisió de molts talussos estan patint problemes d’erosió que comporta pèrdua de coberta vegetal, de refugi per peixos i discontinuïtat de l’aigua amb les zones laterals.

Els processos d’erosió i sedimentació estan en un fràgil equilibri, en que hi intervenen la pendent del llit, el cabal, la quantitat de sediment i el tamany d’aquest. Si alguna d’aquestes variables canvia, el riu canvia.

En el cas del Llobregat, aquesta erosió és produïda principalment per la manca de sediments al riu, que son retinguts aigües més amunt en rescloses, preses, assuts de derivació d’aigua, etc. D’altra banda, la gran ocupació del sòl per terreny urbà i industrial ha disminuït molt l’aportació de sòlids a l’aigua. Per tant, tenim una aigua amb pocs sediments que erosiona a la part baixa i fa que el riu cada cop passi més enfonsat.

La naturalització del pendent significa suavitzar els pendents d’aquests (màxim 30º), fent-los aptes per a  la colonització de vegetació. Això facilitarà la connectivitat de l’aigua amb els marges. En algunes parts, on l’aigua sigui més tranqui-la,  també es faran petites platges de canyís (Phragmites australis) i boga (Typha angustifolia), que ajuden a la seva protecció i son hàbitat per fauna.

Els problemes

El riu Llobregat en els seu tram baix és el resultat de segles d’activitat humana. Històricament s’ha intentat evitar els desbordaments i mantenir una llera constant amb l’objectiu de guanyar terres per l’agricultura di de poder captar aigua pel rec i per la indústria. En els darrers anys, la construcció de grans infraestructures com l’autopista, l’autovia, el tren d’alta velocitat i altres vies de servei han acabat d’acotar el riu reduint progressivament la seva plana d’inundació temporal.

Construcció d'infraestructures en el tram baix del Llobregat

D’aquesta manera, tota la zona d’estudi està altament artificialitzada, hi ha hagut una eliminació del bosc de ribera que prové de primers de segle XX i que no s’ha pogut recuperar espontàniament degut a ocupacions de la llera, a la pastura continuada de ramats d’ovelles i cabres i a la mala qualitat de l’aigua i el sediment. Aquesta degradació històrica fa que la zona presenti molt pocs elements naturals i per això és important que aquests es preservin.

El perquè del blog

Hem fet aquest blog per a que  sigui un espai de diàleg i de participació. On tothom pugui tenir veu i pugui dir la seva, contrastar opinions i idees sobre aquest projecte de restauració ecològica al Riu Llobregat. Al final, només volem dues coses, el bon estat ecològic del riu i la satisfacció de totes les persones que hi vieuen o s’hi senten vinculats d’alguna forma. Volem sumar esforços per portar-ho a terme.

Els rius petits son els qui formen grans rius.