Qualitat del Bosc de Ribera?

Bosc de ribera (Il·lustració: Vivina Torres)

La qualitat del bosc de ribera es pot mesurar mitjançant l’índex QBR. Aquest índex es calcula amb quatre paràmetres principals:

- el grau de cobertura de bosc

- l’estructura del bosci qualitat

- diversitat d’espècies vegetals

- el grau d’alteracions antròpiques

Els valors obtinguts van de 0 a 100, essent 100 el màxim valor de conservació. En el tram del projecte el valor de l’índex QBR és 0.

Més informació sobre l’índex QBR aqui.

La Núria i la Cuca

Les conques del Ter i el Llobregat estaran connectades per sota de Collserola l’any 2011

Una de les dues tuneladores que treballen en la construcció del túnel que ha d’interconnectar les conques fluvials del Ter i del Llobregat, la “Núria”, va arribar ahir a la galeria de serveis de Sarrià-Sant Gervasi.. A finals d’aquest any, l’altra tuneladora, la “Cuca”, que va començar a perforar des de la Trinitat, també arribarà al mateix punt.

Per llegir la notícia clica aquí.

Foto: ACN.

Col·locació de caixes niu

L’absència del bosc de ribera deriva amb una manca d’hàbitat per moltes espècies que viuen al riu, moltes d’elles ocells. Una solució temporal però immediata per mantenir i afavorir les seves poblacions, és la col·locació de caixes niu.

Es colocaran per a aus insectívores, rapinyaires nocturnes i ratpenats en llocs discrets i tranquils, que no es vegin afectats per la freqüentació humana. Les aus per les quals es col·locaran caixes niu son per mallarengues, mussol comú i ratpenats.

Creus que hi ha alguna altra espècie que requereixi d’aquest tipus de mesures ràpides per al seu hàbitat?

Nuclis de dispersió arbustius

La vegetació a la zona inundable ha de ser flexible, cedir i resistir davant les avingudes. A més a més , ha de permetre el pas de l’aigua per evitar inundacions. Per tant, es tracta de vegetació arbustiva i de port baix.

Per no plantar en tota la superfície, i amb l’objectiu d’ajudar a fer la recuperació de forma natural, es plantarien bosquets d’arbusts  de pocs metres de diàmetre. Aquests seran font de llavors i nuclis de dispersió. El fet que serveixin de refugi per ocells, fa també que aquests desplacin les llavors i les tirin en altres indrets (fenòmen conegut en botància com a zoocòria).

Nuclis arbustius

Les espècies seran les que s’especifiquen a la taula següent:

Nom comú	Nom científic
Tamariu	Tamarix gallica
Saulic	Salix purpurea
Sarga	Salix elaeagnos
Jonqueres	Scirpus holoschoenus

Dins de les zones de distribució es disposarà en forma d’agrupacions de 10-20 exemplars amb separació d’entre 1 i 2 metres. Els bosquets tindran una distància mínima entre ells igual al diàmetre dels bosquets.

Recuperació del bosc de ribera

Els boscos de ribera compleixen moltes funcions importants dins del corredor fluvial. Una primera funció important al Llobregat és com a zona d’esmorteïment entre l’ambient aquàtic i les àrees circumdants (agrícoles, infraestructures, urbanitzades, etc.) i en la retenció de contaminants procedents de fonts difuses. Aquí tindria, ademés, totes aquestes funcions: fixació natural de les riberes i estructuració del llit fluvial, ombrar les aigües del riu, amb la disminució de les oscil·lacions de temperatura, augment de la l’oxigen dissolt, reducció de la producció primària, estructurar el sol, contribuir  a la connectivitat longitudinal, vertical i transversal dels diferents hàbitats i espais, augmentar el valor paisatgístic i estètic el curs fluvial, esmorteïment de la virulència i velocitat de l’aigua en cas d’avinguda, etc.

Es pretén recrear el bosc de ribera el més natural possible, tot i  que rarament en aquest tram baix del Llobregat trobarem algun espai que es conservi intacte i serveixi de referència. En el tram objecte del projecte la presència de bosc de ribera és gairebé nul·la.

Per al disseny de la plantació del bosc de ribera s’han tingut en compte aspectes hidràulics i d’inundabilitat, deixant lliure de bosc les zones més facilment inundables segons la PEF del Llobregat. És a dir, només s’ha dissenyat el bosc de ribera en el sistema hídric però fora de la zona fluvial.

Recuperació del bosc de ribera (àrea verda)

Les espècies arbòries s’ubicaran sempre en les zones que no suposin un risc de soscavació i transport per la corrent. Les finalitats, a part de la millora del paisatge és recuperar l’hàbitat per moltes espècies de ribera, sobretot d’avifauna.  Aquestes plantacions es localitzen principalment al marge esquerra, prop del camí, de forma irregular però formant bosc en galeria paral·lel al curs de l’aigua. Quan hi hagi més espai disponible, es plantaran en grupets de 5-8 exemplars separats per 3-4m. Quan siguin de forma més linial, hauràn de ser de forma irregular i amb una distància que pot variar de 3 a 7m, i una mitjana de 5m . Les espècies seran:

Nom comú	Nom científic	Percentatge
Àlber	Populus alba	25
Pollancre o xop	Populus nigra	25
Salze	Salix alba	25
Freixe	Fraxinus angustifolia	25

Per fer-ho, volem comptar amb la teva participació. Fes-ho apuntan-te a les jornades de voluntariat a l’apartat “Participa!”

Salze

Àlber

Freixe

Pollancre

Recuperació del bosc de ribera (àrea verda)

Fer dissabte

Que el riu estigui envoltat per zones urbanes provoca la presència de molts residus sòlids en tot l’àmbit fluvial. Antigament fins i tot es feia servir per a “l’eliminació de residus” i era un zona on la gent hi anava a abocar les restes d’obra, deixalles, etc.

Encara actualment hi ha qui ho fa. Qui ho fa i per què? De ben segur que la resposta la sabem i potser son múltiples, però l’arrel de totes potser és la ignorància dels efectes que això provoca en el medi. Aquests residus romanen al riu durant molts anys, essent una font de contaminants. Això i la dispersió de les riuades fa que trobem deixalles disperses en gairebé tot l’àmbit del riu.

Per netejar-ho, cal moltes persones coordinades per tal de rastrejar i netejar tots els racons del riu. Aquesta actuació es farà amb voluntaris que vulguin participar en les jornades de voluntariat. Mireu l’agenda i apunte-vos-hi.

Pneumàtics

Plàstics

Deixalles

Trenar el riu

Que el riu estigui encaixat i sigui gairebé un canal recte, provoca una manca de diversitat d’hàbitats i ambients per fauna al riu i deixa aïllades les terrasses fluvials del curs d’aigua. El Llobregat en el seu tram baix acostuma a presentar una forma trenada, amb diversos braços que es van separant i unint.

En el marge dret, sota l’assut i travessant tota la terrassa fluvial de la dreta, es faria el segon braç. Amb una longitud de gairebé 500 metres, entraria a la terrassa seguint una antiga llera que encara es deixa entreveure per l’enfonsament que te aquesta part del terreny.

El que es vol aconseguir amb la recuperació d’aquest braç lateral és:

-          Recuperar la morfologia trenada del riu

-          Disminuir la incisió del curs principal

-          Augmentar el freàtic (cota d’aigua) a la terrassa fluvial

Els objectius del braços laterals son diversos, però un d’indirecte i no menys important és la derivació d’un excedent d’aigua en cas de riuada en aquest tram de riu, de manera que el llit original no arribi a desbordar-se i causi inundacions en altres àrees.

L’excavació es faria de tal manera que s’aconsegueixi fer passar un curs d’aigua d’uns 2 metres d’amplada. Els pendents laterals seran suaus, per lo que a la part superior, l’amplada d’aquest braç serà d’uns 4 o 5 metres, que el terreny s’haurà de rebaixar entre 1.2 i 1.6 metres.

Morfologia fluvial trenada

Els ramats, aprofitaments particulars en terrenys públics

L’excés de pasturatge i la sobrecàrrega ramadera és un dels impactes més importants dins l’àmbit del riu. Produeixen danys a causa de la sobrepastura, formació de camins a les ribes, erosió, compactació, desestructuració del sòl, desarrelament de vegetació, etc.

Impacte de la pastura (Il·lustrat per Vivina Torres)

Hi ha molts cops una visió romàntica de la ramaderia com a activitat tradicional, que s’ha dut a terme durant centenars d’anys i que conserva el paisatge. La manca d’espais oberts i la ocupació urbanística i industrial ha reduït aquests aprofitaments als rius.

Tant l’Agència Catalana de l’Aigua com els Ajuntaments sovint no veuen el fet com un problema i fan la vista grossa. Però, bàsicament, l’absència de bosc de ribera i de regeneració natural, és deguda a aquesta sobrepastura.

Tenint en compte que aquests ramats són privats i que utilitzen terrenys públics de forma il•legal i per aprofitament particular, és lícit que els ramats puguin pasturar pels rius amb tot el que això comporta? És correcte que per l’ús particulars de no més de 5 ramaders, hi hagi milers de persones que no puguin gaudir d’un bosc de ribera com cal?

Ramats a la riba del Llobregat