Es van  plantar diversos tipus de salzes,  sarga (Salix eleagnos) i saulic (Salix purpurea). Un total de 130 unitats. Es van haver de posar protectors biodegradables de 120 cm. d’alçada per protegir-los dels ramats d’ovelles i cabres que de forma freqüent pasturen la zona. Un grup va pentinar la zona de tot tipus de brossa de la llera (plàstics, pneumàtics, bombones de gas, etc.).

Els més valents van aprofitar alguns troncs que el riu havia portat per convertir-los en posaders d’aus. Aquets pals atrauen les aus i per tant, llavors de plantes dels voltants, convertint-se en nuclis de dispersió de llavors. Una forma de facilitar a la natura la seva tasca de restauració natural.

Només queda donar gràcies a tots els voluntaris que van assistir i a l’Ajuntament de Pallejà per la seva generosa i desinteressada col·laboració. I esperem que puguem començar a veure els resultats d’aquesta feina ben aviat.

Aquí us deixem algunes fotos de la jornada.

Una cuereta a sobre d’un posader

Se’n col·locaran d’un segon tipus enmig de les terrasses del riu que ajudaran i acceleraran el procés de disseminació de llavors a través de les aus (zoocòria). Serviran com a lloc de repòs d’aus i dispersió de llavors. El fet que els ocells parin i deixins els seus excrements allí prop, fa que sigui un nucli de disseminació de diferents espècies de flora. Treballar de costat a costat amb la natura. Nosaltres fem una empenta, ella fa la resta.

Els blocs de roca posats enmig de la corrent creen varietat de profunditats en l’aigua, de diferents substrats, velocitats, augmentant així la diversitat de l’hàbitat d’un corrent que d’altra forma seria homogeni.

El gradient de velocitats de l’aigua és propici per moltes espècies de peixos, ja que els permet estar a refugi i sortir a alimentar-se sense haver de fer un esforç constant. També funciona com a lloc per resposar per passeriformes i altres aus que ronden vora l’aigua.

Material a compostar amb restes de canya

L’estudi el porta a terme el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb la col•laboració d’Acciónatura en aquest tram del Llobregat.

Els objectius que es pretenen assolir

- Eliminació de canya triturada mitjançant la incorporació al terra

- Disminuir la taxa de rebrot (problema freqüent en aquesta espècie).

- Millorar les condicions del sòl, a fi de facilitar la posterior regeneració de la vegetació natural.

Piles de canya per compostar

Amb quins fonaments?

La rebrotada de rizomes es redueix a temperatures relativament elevades. El compostatge eleva la temperatura. Sembla lògic esperar que un dels efectes secundaris del compostatge sigui, per tant, evitar la rebrotada dels rizomes.

Si s’aconsegueix obtenir aquest compost, amb l’enriquiment del sòl, la col•lonització per vegetació autòctona pot ser bastant més ràpida. Per tant, sembla que si

Si voleu més informació, podeu contactar amb en Pere Navarro del CTFC. I si voleu mantenir-vos informats d’aquest i altres projectes del CTFC, ho podeu fer en aquesta pàgina.

Distribució de la canya i cortaderia

La pròxima fase serà el control d’exòtiques a la primavera. Quan els trossos d’arrel o rizoma comenci a rebrotar, s’haurà de triturar altre cop. D’aquesta manera es deixaran esgotades les reserves dels rizomes i ja serà molt més difícil que hi hagi un segon rebrot.

Esplugabous supervisant la trituració de la canya

Algunes aus com els esplugabous matenen l’atenció sobre les obres de millora del riu. Algunes per supervisar que tot es faci correctament. Altres més oportunistes per veure si surt algun petit rosegador i poden fer un bon àpat.

La canya és una espècie que provoca molts impactes sobre l’ecosistema fluvial. Aquí n’expliquem alguns:

- Desplaça a la vegetació autòctona. Redueix l’hàbitat i altera la xarxa tròfica. Desplaça espècies com salzes, pollancres, joncs,… amb les que competeix en les seves fases inicials. A més a més, allibera al medi una seria de substancies químiques nocives, com el sílice, triterpines, esterols, glicòsids cardiovasculars, àcids hidroxàmics i altres alcaloides, que actuen com a inhibidors per la germinació i regeneració d’altres espècies naturals.

- Proporciona poc hàbitat i aliment. L’hàbitat que proporciona per especies autòctones és molt pobre. No subministra aliment com fruits que fan altres espècies arbustives. L’hàbitat es veu especialment empobrit, per manca de refugi i aliment, especialment per ocells, que fan el seu niu en branques, forats i cavitats dels arbres.

- Redueix l’abundància i diversitat d’invertebrats disponibles, especialment artròpodes, reduint el valor de l’hàbitat per altres espècies d’interès, la dieta dels quals esta composta principalment d’insectes presents en els boscos autòctons.

- Canvia l’estructura de la vegetació. La disminució de la heterogeneïtat del hàbitat i la falta de depredadors herbívors genera una massa vegetal dominada per la canya dona refugi per bon numero d’invertebrats, però és un hàbitat menys propici que un bosc autòcton amb un sotabosc o estrat arbustiu ben desenvolupat. Això principalment és degut a la gran densitat que fan les comunitats de canya, que impedeixen la penetració de la llum.

- Disminueix la disponibilitat de sòl. Sota les aglomeracions de canya, és menys apte per invertebrats pel poc sòl lliure que hi ha, disposat de menys refugis per petits micromamífers.

- Pèrdua de biodiversitat. Les masses monoespecífiques de canya suposen una pèrdua de la riquesa natural.

- Augmenta el risc d’incendis. Els rius suposen autèntics tallafocs en cas d’incendis forestals. Tot i que a la conca baixa del Llobregat el foc no és un problema a priori, en altres zones pot facilitar la propagació per la seva alta inflamabilitat i combustibilitat. A més a més, regenera ràpidament desprès del foc. L’incendi és una pertorbació natural en zones de clima mediterrani, però suposa un fort impacte en l’hàbitat del riu. La presència de grans masses de canya fa que s’incrementi la probabilitat de que tingui lloc un incendi i que aquest sigui molt més intens. Desprès de l’incendi, es converteix en una massa monoespecífica.

- Risc d’inundacions. En cas d’avingudes importants del riu, la canya es desprèn del sòl i pot arribar a fer grans taps en ponts i aqüeductes, amb el conseqüent perill de desbordament i col•lapse de la infraestructura.

- Consumeix molta més aigua que la vegetació autòctona. Tres vegades més que la vegetació autòctona. I en rieres semiàrides fins a 20 vegades més. Degut a aquesta alta evapotranspiració, en algunes zones és utilitzada per la dessecació de fangs residuals de depuradora.

- Disminueix la qualitat de l’aigua, amb més temperatura i menys oxigen. Proporciona poca ombra al riu, el que provoca un augment de temperatura de l’aigua (a diferència de salzes, pollancres, àlbers, verns, etc.), baixa la concentració d’oxigen i disminueix la presència de macroinvertebrats i vida aquàtica. Incrementa el pH (alcalinització) ja que les algues augmenten l’activitat fotosintètica amb més llum. L’alcalinitat de l’aigua facilita la conversió de l’amoníac a la forma tòxica desionitzada i un empitjorament de la qualitat de l’aigua.

La canya representa una amenaça per la viabilitat d’ecosistemes aquàtics, que pot alterar ràpidament els processo ecològics dels sistemes riparis i el seu funcionament i estructura en un període relativament curt, amb l’empobriment conseqüent de l’hàbitat i la biodiversitat