50 voluntaris a la jornada de restauració del Llobregat

La jornada de voluntariat del matí del diumenge passat a  Pallejà va ser tot un èxit. Uns 50 participants ens vam trobar per fer diferents tasques al riu.

Es van  plantar diversos tipus de salzes,  sarga (Salix eleagnos) i saulic (Salix purpurea). Un total de 130 unitats. Es van haver de posar protectors biodegradables de 120 cm. d’alçada per protegir-los dels ramats d’ovelles i cabres que de forma freqüent pasturen la zona. Un grup va pentinar la zona de tot tipus de brossa de la llera (plàstics, pneumàtics, bombones de gas, etc.).

Els més valents van aprofitar alguns troncs que el riu havia portat per convertir-los en posaders d’aus. Aquets pals atrauen les aus i per tant, llavors de plantes dels voltants, convertint-se en nuclis de dispersió de llavors. Una forma de facilitar a la natura la seva tasca de restauració natural.

Només queda donar gràcies a tots els voluntaris que van assistir i a l’Ajuntament de Pallejà per la seva generosa i desinteressada col·laboració. I esperem que puguem començar a veure els resultats d’aquesta feina ben aviat.

Aquí us deixem algunes fotos de la jornada.

13 Abril 2010 at 9:32 am Deixa un comentari

Jornada de voluntariat al riu. Diumenge 11 d’abril 2.010

6 Abril 2010 at 3:49 pm Deixa un comentari

Llocs de descans i punts de disseminació

Hem col·locat troncs d’arbres morts al costat o a sobre de la làmina d’aigua per a que actuïn com a posaders per a aus. Aquests arbres s’han trobat en la mateixa zona de restauració. S’han clavat bastant profund per tal que puguin aguantar el màxim temps possible. Aquests llocs son zona de descans per aus i llocs des d’on pescar.

Posader aus llobregatUna cuereta a sobre d’un posader

Se’n col·locaran d’un segon tipus enmig de les terrasses del riu que ajudaran i acceleraran el procés de disseminació de llavors a través de les aus (zoocòria). Serviran com a lloc de repòs d’aus i dispersió de llavors. El fet que els ocells parin i deixins els seus excrements allí prop, fa que sigui un nucli de disseminació de diferents espècies de flora. Treballar de costat a costat amb la natura. Nosaltres fem una empenta, ella fa la resta.

15 febrer 2010 at 10:02 am 1 comentari

Blocs de pedra

La col·locació de grans roques immòbils augmenten o retornen la complexitat estructural i diversitat hidràulica del riu. La diversitat d’hàbitats del riu Llobregat s’ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera (quan els arbres cauen provoquen el mateix efecte), el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l’hàbitat afecta sobre l’abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. Aquest tipus d’hàbitat és important per peixos, amfibis, mamífers i aus.

Els blocs de roca posats enmig de la corrent creen varietat de profunditats en l’aigua, de diferents substrats, velocitats, augmentant així la diversitat de l’hàbitat d’un corrent que d’altra forma seria homogeni.

El gradient de velocitats de l’aigua és propici per moltes espècies de peixos, ja que els permet estar a refugi i sortir a alimentar-se sense haver de fer un esforç constant. També funciona com a lloc per resposar per passeriformes i altres aus que ronden vora l’aigua.

15 febrer 2010 at 8:45 am Deixa un comentari

La canya ja treu fum

Una de les tres piles de restes orgàniques de canya ja està treient fum. Ja ha començat el procés de compostatge i elevarà la seva temperatura a l’interior fins a uns 60-70ºC fins que es vagi consumint tota la materia orgànica per convertir-se en adob.

23 Desembre 2009 at 3:05 pm Deixa un comentari

Estudi per compostar la canya

S’està duent a terme un estudi per mirar la viabilitat de fer compostatge amb material vegetal a partir de la canya (Arundo donax) i que aquesta serveixi com a adob in situ o per aprofitament en usos de jardineria.

Pila de canya

Material a compostar amb restes de canya

L’estudi el porta a terme el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb la col•laboració d’Acciónatura en aquest tram del Llobregat.

Els objectius que es pretenen assolir

– Eliminació de canya triturada mitjançant la incorporació al terra

– Disminuir la taxa de rebrot (problema freqüent en aquesta espècie).

– Millorar les condicions del sòl, a fi de facilitar la posterior regeneració de la vegetació natural.

Piles de canya per compostar

Amb quins fonaments?

La rebrotada de rizomes es redueix a temperatures relativament elevades. El compostatge eleva la temperatura. Sembla lògic esperar que un dels efectes secundaris del compostatge sigui, per tant, evitar la rebrotada dels rizomes.

Si s’aconsegueix obtenir aquest compost, amb l’enriquiment del sòl, la col•lonització per vegetació autòctona pot ser bastant més ràpida. Per tant, sembla que si

Si voleu més informació, podeu contactar amb en Pere Navarro del CTFC. I si voleu mantenir-vos informats d’aquest i altres projectes del CTFC, ho podeu fer en aquesta pàgina.

22 Desembre 2009 at 12:47 pm Deixa un comentari

Un becadell sord

Avui en una de les visites al riu ens hem trobat amb una molt agradable sorpresa. Un becadell sord.  Es diu així per la seva tàctica de no moure’s quan té algun perill a prop. Hem estat una mica àgils i l’hem pogut agafar un moment.  Aquí en teniu algunes imatges.

Becadell sord - Lymnocryptes minimus

14 Desembre 2009 at 2:34 pm 6 comentaris

Entrades antigues


Agost 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031