Archive for Juliol, 2009

Aus al riu

Les aus son els animals terrestres més observats en rius. Hi ha presència important de poblacions de gaviota sobrevolant algunes làmines d’aigua. És fàcil de veure el bernat pescaire (Ardea cinerea) i més puntalment martinet blanc (Egretta garzetta).

Martinet blanc

Martinet blanc

Les espècies d’aus aquàtiques que es reprodueixen en aquest tram del Llobregat son l’ànec coll-verd (Anas platyrhyncos), cames llargues (Himantopus himantopus), corriol petit (Charadrius dubius), l’abellarol (Merops apiaster) i blauet (Alcedo athis).

D’entre aquests els ànecs coll-verds i les polles d’aigua, que són els més abundants i visibles, al igual que les polles d’aigua que són força tolerants i ocupen el riu en les vores amb prou vegetació aquàtica per amagar-s’hi.

Va la pena destacar les zones de nidificació d’abellarol (Merops apiaster), un ocell migratori procedent de l’Àfrica subsahariana, i remarcar les zones estancades de poca fondària utilitzades per diferents ocells limícoles durant les migracions, com les gambes roges (Tringa totanus), corriols i territs.

Sovint s’observen diverses espècies de gavines , entre les quals destaquen la gavina riallera (Larus ridibundus) als mesos d’hivern i el gavià de potes grogues (L.cachinnans) present tot l’any.

Al llarg dels mesos d’hivern s’observa el corb marí (Phalacrocorax carbo) que utilitza l’eix del Baix Llobregat tant de zona de dormida com a zona d’alimentació.

L’esplugabous (Bubulcus ibis), que es pot veure gairebé tot l’any, acostuma a acompanyar els ramats d’ovelles.

Anuncis

31 Juliol 2009 at 2:24 pm Deixa un comentari

Invasions exòtiques: la canya

La canya (Arundo donax) és una espècie al•lòctona i altament invasora. Prové d’Àsia i ha estat utilitzada tradicionalment en l’agricultura i en horts per donar suport i estructura de les tomaqueres.

La ràpida colonització ha fet que els llocs on creix la canya, els índexs de biodiversitat caiguin a zero, ja que no deixa créixer altre tipus de plantes autòctones, desplaça les autòctones i no serveix d’aliment ni de refugi per cap espècie.

Marge del Llobregat invait per canya (el Papiol)

Marge del Llobregat invait per canya (el Papiol)

La nova Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (42/2007, Art. 61) té molt en compte les espècies invasores i estableix la elaboració d’estratègies amb les directrius de gestió, control i eradicació.

El Grup d’Especialistes d’Espècies Invasores (ISSG) ha classificat Arundo donax dins del Programa Mundial d’Espècies Invasores (GISP) de la Unió internacional per la Conservació de la Natura (UICN), com una de les espècies exòtiques invasores més danyines del món.

A grans mals, grans remeis.

Trituració de la canya i el rizoma

Trituració de la canya i el rizoma

La gran invasió que hi ha a zones alterades com és el Llobregat, impliquen actuacions importants i impactants per extreure-la. El base del gran problema que té està en l’arrel. Aquesta crea forts rizomes amb molta capacitat de rebrot. Per tant, no només cal eliminar la part aèria, sinó també tots els rizomes fins a un mínim de 50 cm. de profunditat. Això es fa mitjançant una trituradora que esmicola la rel fins a trossos incapaços de trebrotar, el que suposa una forta alteració del sòl. Aquest mètode té la ventatja de que la part orgànica queda incorporada novament al terra.

31 Juliol 2009 at 12:42 pm Deixa un comentari

Els ramats, aprofitaments particulars en terrenys públics

L’excés de pasturatge i la sobrecàrrega ramadera és un dels impactes més importants dins l’àmbit del riu. Produeixen danys a causa de la sobrepastura, formació de camins a les ribes, erosió, compactació, desestructuració del sòl, desarrelament de vegetació, etc.

Impacte de la sobrepastura

Impacte de la pastura (Il·lustrat per Vivina Torres)

Hi ha molts cops una visió romàntica de la ramaderia com a activitat tradicional, que s’ha dut a terme durant centenars d’anys i que conserva el paisatge. La manca d’espais oberts i la ocupació urbanística i industrial ha reduït aquests aprofitaments als rius.

Tant l’Agència Catalana de l’Aigua com els Ajuntaments sovint no veuen el fet com un problema i fan la vista grossa. Però, bàsicament, l’absència de bosc de ribera i de regeneració natural, és deguda a aquesta sobrepastura.

Tenint en compte que aquests ramats són privats i que utilitzen terrenys públics de forma il•legal i per aprofitament particular, és lícit que els ramats puguin pasturar pels rius amb tot el que això comporta? És correcte que per l’ús particulars de no més de 5 ramaders, hi hagi milers de persones que no puguin gaudir d’un bosc de ribera com cal?

Ramats a la llera del Llobregat
Ramats a la riba del Llobregat

31 Juliol 2009 at 11:48 am 1 comentari


Juliol 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny   ag. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031