Archive for Agost, 2009

Recuperació del bosc de ribera

Els boscos de ribera compleixen moltes funcions importants dins del corredor fluvial. Una primera funció important al Llobregat és com a zona d’esmorteïment entre l’ambient aquàtic i les àrees circumdants (agrícoles, infraestructures, urbanitzades, etc.) i en la retenció de contaminants procedents de fonts difuses. Aquí tindria, ademés, totes aquestes funcions: fixació natural de les riberes i estructuració del llit fluvial, ombrar les aigües del riu, amb la disminució de les oscil·lacions de temperatura, augment de la l’oxigen dissolt, reducció de la producció primària, estructurar el sol, contribuir  a la connectivitat longitudinal, vertical i transversal dels diferents hàbitats i espais, augmentar el valor paisatgístic i estètic el curs fluvial, esmorteïment de la virulència i velocitat de l’aigua en cas d’avinguda, etc.

Es pretén recrear el bosc de ribera el més natural possible, tot i  que rarament en aquest tram baix del Llobregat trobarem algun espai que es conservi intacte i serveixi de referència. En el tram objecte del projecte la presència de bosc de ribera és gairebé nul·la.

Per al disseny de la plantació del bosc de ribera s’han tingut en compte aspectes hidràulics i d’inundabilitat, deixant lliure de bosc les zones més facilment inundables segons la PEF del Llobregat. És a dir, només s’ha dissenyat el bosc de ribera en el sistema hídric però fora de la zona fluvial.

Recuperació del bosc de ribera (àrea verda)

Recuperació del bosc de ribera (àrea verda)

Les espècies arbòries s’ubicaran sempre en les zones que no suposin un risc de soscavació i transport per la corrent. Les finalitats, a part de la millora del paisatge és recuperar l’hàbitat per moltes espècies de ribera, sobretot d’avifauna.  Aquestes plantacions es localitzen principalment al marge esquerra, prop del camí, de forma irregular però formant bosc en galeria paral·lel al curs de l’aigua. Quan hi hagi més espai disponible, es plantaran en grupets de 5-8 exemplars separats per 3-4m. Quan siguin de forma més linial, hauràn de ser de forma irregular i amb una distància que pot variar de 3 a 7m, i una mitjana de 5m . Les espècies seran:

Nom comú Nom científic Percentatge
Àlber Populus alba 25
Pollancre o xop Populus nigra 25
Salze Salix alba 25
Freixe Fraxinus angustifolia 25

Per fer-ho, volem comptar amb la teva participació. Fes-ho apuntan-te a les jornades de voluntariat a l’apartat “Participa!”

21 Agost 2009 at 1:15 pm Deixa un comentari

Fer dissabte

Que el riu estigui envoltat per zones urbanes provoca la presència de molts residus sòlids en tot l’àmbit fluvial. Antigament fins i tot es feia servir per a “l’eliminació de residus” i era un zona on la gent hi anava a abocar les restes d’obra, deixalles, etc.

Encara actualment hi ha qui ho fa. Qui ho fa i per què? De ben segur que la resposta la sabem i potser son múltiples, però l’arrel de totes potser és la ignorància dels efectes que això provoca en el medi. Aquests residus romanen al riu durant molts anys, essent una font de contaminants. Això i la dispersió de les riuades fa que trobem deixalles disperses en gairebé tot l’àmbit del riu.

Per netejar-ho, cal moltes persones coordinades per tal de rastrejar i netejar tots els racons del riu. Aquesta actuació es farà amb voluntaris que vulguin participar en les jornades de voluntariat. Mireu l’agenda i apunte-vos-hi.

21 Agost 2009 at 12:45 pm Deixa un comentari

Trenar el riu

Que el riu estigui encaixat i sigui gairebé un canal recte, provoca una manca de diversitat d’hàbitats i ambients per fauna al riu i deixa aïllades les terrasses fluvials del curs d’aigua. El Llobregat en el seu tram baix acostuma a presentar una forma trenada, amb diversos braços que es van separant i unint.

En el marge dret, sota l’assut i travessant tota la terrassa fluvial de la dreta, es faria el segon braç. Amb una longitud de gairebé 500 metres, entraria a la terrassa seguint una antiga llera que encara es deixa entreveure per l’enfonsament que te aquesta part del terreny.

El que es vol aconseguir amb la recuperació d’aquest braç lateral és:

–          Recuperar la morfologia trenada del riu

–          Disminuir la incisió del curs principal

–          Augmentar el freàtic (cota d’aigua) a la terrassa fluvial

Els objectius del braços laterals son diversos, però un d’indirecte i no menys important és la derivació d’un excedent d’aigua en cas de riuada en aquest tram de riu, de manera que el llit original no arribi a desbordar-se i causi inundacions en altres àrees.

L’excavació es faria de tal manera que s’aconsegueixi fer passar un curs d’aigua d’uns 2 metres d’amplada. Els pendents laterals seran suaus, per lo que a la part superior, l’amplada d’aquest braç serà d’uns 4 o 5 metres, que el terreny s’haurà de rebaixar entre 1.2 i 1.6 metres.

Morfologia fluvial trenada

Morfologia fluvial trenada

21 Agost 2009 at 12:29 pm Deixa un comentari

Creació d’una illa fluvial

La pressió ramadera que hi ha a la zona impedeix que zones del riu siguin hàbitat per fauna i impedeix la regeneració natural. El marge esquerra de la riera de Rubí fins a la confluència amb el riu Llobregat i limitant amb l’assut, té potencialitat per ser una illa fluvial. Amb la separació d’aquesta superfície de terrassa que arriba fins a l’eix de la zona fluvial, s’aconseguiria crear una illa independent dels marges, i evitar els problemes anteriors.

Creant un braç lateral al marge esquerra, s’aconseguiria forma una illa enmig del riu. La illa tindria el desenvolupament propi d’un ecosistema fluvial al treure part de les pressions que té, augmentaria el nivell freàtic i deixaria desenvolupar l’ecosistema fluviald de forma natural.

En cas d’avinguda, aquest braç d’aigua que passaria entre el marge i la illa serviria per facilitar el desguàs del flux d’aigua provinent de la riera de Rubí.

Illa a la confluència entre el Llobregat (esquerra) i riera de Rubí (dreta)

Illa a la confluència entre el Llobregat (esquerra) i riera de Rubí (dreta)

21 Agost 2009 at 12:11 pm Deixa un comentari

Pas de peixos i braç lateral esquerra

De les restes de l’assut que hi ha a la confluència del Llobregat i la riera de Rubí, se’n deriva un braç secundari al marge dret que funciona temporalment. Aquest assut representa una barrera important pels peixos migratoris, ja que dificilment poden salvar el desnivell.

Amb aquesta actuació es pretén aconseguir dos objectius:

–          Millorar la continuïtat del riu per peixos

–          Contribuir a diversificació del curs fluvial i la seva forma trenada

–          Augmentar el freàtic (cota d’aigua subterrània) per afavorir la vegetació

Per fer-ho, s’eixamplarà en general tot el braç entre 5 i 10 metres i se suavitzara la pendent dels talussos. Es faran zones d’aigua més tranquil·les i zones amb “ràpids” (trams amb més pendent) per tal d’aconseguir salvar el desnivell que provoca la resclosa. D’aquesta forma s’aconseguirà que els peixos puguin passar aigües amunt d’aquest obstacle.

Braç lateral

Braç lateral

21 Agost 2009 at 12:00 pm Deixa un comentari

Naturalització de la pendent dels talussos

Degut a la incisió de molts talussos estan patint problemes d’erosió que comporta pèrdua de coberta vegetal, de refugi per peixos i discontinuïtat de l’aigua amb les zones laterals.

Els processos d’erosió i sedimentació estan en un fràgil equilibri, en que hi intervenen la pendent del llit, el cabal, la quantitat de sediment i el tamany d’aquest. Si alguna d’aquestes variables canvia, el riu canvia.

En el cas del Llobregat, aquesta erosió és produïda principalment per la manca de sediments al riu, que son retinguts aigües més amunt en rescloses, preses, assuts de derivació d’aigua, etc. D’altra banda, la gran ocupació del sòl per terreny urbà i industrial ha disminuït molt l’aportació de sòlids a l’aigua. Per tant, tenim una aigua amb pocs sediments que erosiona a la part baixa i fa que el riu cada cop passi més enfonsat.

Suavització de talussos

La naturalització del pendent significa suavitzar els pendents d’aquests (màxim 30º), fent-los aptes per a  la colonització de vegetació. Això facilitarà la connectivitat de l’aigua amb els marges. En algunes parts, on l’aigua sigui més tranqui-la,  també es faran petites platges de canyís (Phragmites australis) i boga (Typha angustifolia), que ajuden a la seva protecció i son hàbitat per fauna.

21 Agost 2009 at 11:27 am Deixa un comentari


Agost 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul.   set. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31