Comença el projecte

24 Novembre 2009 at 2:18 pm 7 comentaris

Aquest matí han començat les obres amb la primera fase del projecte, l’eliminació d’espècies exòtiques invasores: la canya (Arundo donax)  i el plomall de la pampa (Cortaderia selloana).  Mitjançant una pala giratòria es tomba la part aèria de les canyes i s’arrenca tota la part subterrània, l’arrel o rizoma. Es deixa al terra on un tractor de gairebé 300 cavalls de potència esmicola tota la canya amb una trituradora amb puntes de vídia. Aquesta màquina pot trinxar tot tipus de materials fins a deixar-los com el pols de cacau.  Aquí en teniu algunes imatges.

Entry filed under: Actuacions, Notícies, Vegetació. Tags: , , , .

Mira el projecte en Google Earth Els primers resultats

7 comentaris Add your own

  • 1. Fernando Mendizábal  |  3 Desembre 2009 a les 3:05 pm

    Algunas ideas para el control de Arundo Donax
    Control mecánico: El control de esta planta por medios mecánicos se ve dificultado por la capacidad que presenta para formar extensos rizomas y para reproducirse vegetativamente a través de ellos. La retirada manual sólo es aplicable contra juveniles de menos de 2 metros de porte. Es necesario eliminar el rizoma, algo que se puede realizar con mayor facilidad si las tareas de retirada se llevan a cabo después de un período de fuertes lluvias, de tal manera que el terreno no esté compactado. El procedimiento consiste en cortar el tallo primero, para después excavar el rizoma con palas o azada. Es importante no dejar los tallos o los rizomas en el suelo, ya que pueden enraizar y rebrotar. Las plantas adultas bien establecidas pueden llegar a desarrollar rizomas de hasta 3 metros, por lo que la única la alternativa en este caso es cortarle los tallos y luego aplicar un herbicida. En caso de que la planta se encuentre en el borde de un curso de agua, y dada su capacidad para dispersarse vegetativamente corriente abajo, es recomendable comenzar las tareas de erradicación río arriba y como no tratemos toda la cuenca volverá a aparecer aguas abajo.
    Control químico: Esta planta se encuentra muy frecuentemente en zonas húmedas, bordes de cursos de agua, aguas estancadas, etc., por lo que sólo se pueden aplicar herbicidas que estén registrados para su uso en estos ámbitos. El tratamiento de Arundo donax se puede realizar bien foliarmente, o bien después de segar la planta. Para el tratamiento foliar son efectivas aplicaciones de soluciones al 2-5% de productos que contengan glifosato al 36%, preferentemente aplicados después de la floración, pero antes del período de latencia, ya que es hoy por hoy cuando la planta está translocando una mayor cantidad de nutrientes para la raíz. Una vez que se consigue matar la planta, habrá que valorar si se retira la biomasa o no. Por norma general se aconseja no retirarla a no ser que sea tan densa que impida por completo la repoblación por parte de especies autóctonas. La otra opción de tratamiento es la aplicación en postsiega. Inmediatamente después de cortar los tallos a una altura de 5-10 cm del suelo, se debe aplicar con brochas o esponjas un herbicida concentrado (como por ejemplo, 180 g de glifosato por litro de agua). A la mezcla se le puede añadir un colorante, de tal manera que es posible saber con rapidez que zonas o tallos fueron tratados. Para esta técnica hace falta más tiempo, esfuerzo e inversión que para la aplicación foliar, y, además, tiene una eficacia menor (un 50% frente al 100% de la fumigación), pero presenta claras ventajas ambientales, ya que se usa menos herbicida, que, además, se aplica de una forma más dirigida y precisa y se evita la deriva. Esto es de especial importancia en este caso, ya que las plantas se encuentran en zonas húmedas, con lo que se consigue reducir la contaminación del acuífero con plaguicida. Como se indica con anterioridad, es importante retirar los tallos verdes del terreno, porque pueden rebrotar si existen las condiciones de humedad necesarias.
    Control biológico: Hasta el momento no hay conocimiento de ningún plan de control biológico llevado a cabo contra Arundo donax, aunque sí se están investigando algunos enemigos naturales que podrían ser comercializados como agentes biológicos en un futuro próximo. El pulgón verde, Schizaphis graminum, fue observado alimentándose de Arundo durante el invierno. En Francia, orugas de Phothedes dulcis (Lepidóptera: Noctuidae) también le causan daños a esta planta, y en Pakistán se observó como Zyginidia guyumi (Typholocyloinae: Cicadellidae) utiliza esta planta como fuente de alimento. Por último, en Barbados se descubrió un Taladrador de la caña de azúcar (Diatraea saccharalis).

    Un saludo

    Respon
  • 2. antonio  |  6 Desembre 2009 a les 6:25 pm

    me gustaria opinar si es posible sobre el tema: actuar con herbicida contra las cañas en un rio ya de por si contaminado deberia descartarse completamente. ni pensar en esta opción. osea que aplicamos herbicida a las cañas, este producto se disuelve por el rio y afecta a toda la fauna y flora ¿estamos perdiendo el norte? la caña, aunque no sea planta autoctona, cumple su función en el rio Llobregat y otros lugares. si se elimina(nunca entendere porque esta idea), se tiene que poner en su lugar alguna planta, ya que cierta fauna se ira del lugar al ver toda esa pradera que antes no estaba y en la cual habia cañas y la fauna, vivia en ella, encontraba cobijo, comida, lugar para nidificar. Si quitas las cañas, por arbustos, arboles o lo que te de la gana, pero pon algo que nos quedamos sin animales, y todos sabemos que las poblaciones de aves mamiferos e insectos estan disminuyendo.solo falta que les quitemos el sitio donde ellos viven.
    en el rio Llobregat viven nuestros otros vecinos, ese es su hogar, su casa.
    Miedo me da pensar cuando lleguen a Cornellà y el Prat (la mejor zona para ver aves en todo el rio Llobregat sin contar con el Delta).
    enorabuena por el projecto, pero hagamoslo con sentido común, poniendonos en el lugar de los seres vivos que viven en el y haciendo que el impacto ambiental que generamos sea el minimo posible.
    saludos

    Respon
  • 3. Joan  |  9 Desembre 2009 a les 11:37 am

    Hola Fernando i Antonio,
    gràcies per les vostres aportacions, sempre és una gran motivació saber que hi ha més gent que mira en pro dels rius. Us explico tal com ho hem plantejat en el disseny del projecte. Vam tenir en compte altres mètodes de control de la canya:

    – Control químic. El glifosat el vam descartar per ser un herbicida no selectiu d’ampli espectre i per la seva persistència en l’ecosistema aquàtic. Tot i que hi ha d’altres químics menys agressius i de degradació ràpida en el medi (cletodim, Centurion Plus) fins i tot no tòxic per insectes com abelles, vam considerar que no era el mètode més idoni.

    – Control biològic. Hi ha diverses investigacions sobre el tema. A Alacant estan estudiant la utilització per exemple, de Rhizaspidiotus donacis com a barrinador de la canya. Ara per ara, ens sembla uns mètodes amb poques seguretats, ambientals i d’efectivitat, i optem per la prudència.

    – El control mecànic ens va semblar el mes indicat. Tot i que tenim present que qualsevol actuació d’aquestes magnituds té un impacte negatiu a curt termini. Per exemple, les poblacions de petits rosegadors, micromamífers, insectes i algunes aus com les polles d’aigua i altres anàtides en surten perjudicades temporalment, tal com dius Antonio.

    Per tal de minimitzar aquests impactes vam considerar alguns aspectes també, essent conscients de l’impacte que estem creant:

    – Fer un tram relativament curt. El tram de restauració no arriba a 1.500m. Si aquesta actuació s’hagués fet a tota la conca baixa del Llobregat, i en el mateix moment, sí que tindria un impacte molt important. La fauna amb més mobilitat es desplaça fàcilment fins a altres indrets aigües amunt o avall. La microfauna es veu desprotegida i bona part és devorada per depredadors, (es poden veure esplugabous caçant ratolins a les zones que s’han extret les canyes). Les poblacions en aquests trams disminueixen però “l’energia” queda dins la xarxa tròfica. Un cop restablerta la vegetació, aquestes poblacions son molt resilients i amb una gran facilitat per recolonitzar
    – Erradicar la canya en època de no nidificació per no afectar les postes d’ous.
    – Suplir amb vegetació autòctona i restablir el bosc de ribera amb molta més diversitat de l’actual (salzes, tamarius, freixes, àlbers, verns, oms, joncs, alocs, etc.)

    A part, la idea de restauració (o rehabilitació en aquest cas) no té res a veure amb un enjardinament de l’espai. Ans al contrari, no es considera cap actuació per a l’adequació a l’ús públic. La recuperació de braços laterals, llacunes temporals, successions de basses i ràpids i la recuperació de la vegetació autòctona creiem que afavorirà la diversitat d’hàbitats i de tot tipus d’espècies de fauna, algunes tan amenaçades com els amfibis a nivell mundial. Inevitablement l’impacte a curt termini és negatiu, però esperem que en un parell o tres d’anys poguem començar a veure els efectes positius de la intervenció.

    Si hem errat en algun raonament, som tot orelles (o ulls). Salut

    Respon
  • 4. antonio  |  9 Desembre 2009 a les 6:41 pm

    Hola companys,
    Hem sembla perfecte, Joan, els vostres plantejaments.Només dir-vos que que esteu fen una feina molt enriquidora pels rius i per la gent que estima els rius a més per la fauna que segurament us estara agraïts, a la seva manera i aixó com tu dius es veura quan estigui tot enllestit. Estic convençut que la feina la fareu (ja la esteu fen) bé.
    Peró em pregunto una cosa. Tindra manteniment per part d’alguna empresa? desbroçes, seges, talas, podas d’arbres, hidrosembres de gespes…
    Fins ara les actuacións que han fet al riu Llobregat, només la plantació d’arbres i arbustus ha estat encertada. per ejemple a Cornellà han fet una rampa de ciment que va de la passera (una que creua el riu) fins a la pradera (pels ciclistes de conya), una plantada mal feta amb espécies com el Salat (segons el técnic de medi ambient no sabien que posar…) Amb aixó el que vui dir és que intenció hi ha, però no ho estan fen bé i per aixó no sabem el futur del riu que, a mi particularment, tants moments bons m’ha donat.
    la meva enorabona un altre cop, i endavant.

    Respon
  • 5. accionatura  |  10 Desembre 2009 a les 2:19 pm

    Hola,
    és motivador veure que hi ha gent implicada amb el riu. Gràcies per les aportacions.

    Doncs sí que tenim previst tant el seguiment de la restauració com el manteniment, i de fet, és més del 20% del pressupost del projecte. Potser millor explicar-ho directament al blog. Però a grans trets està previst:
    – Control del rebrot d’exòtiques
    – Regs de manteniment
    – Substitució de fallides (plantes que no hagin sobreviscut)

    Una mica la idea és fer actuacions que requereixin el mínim manteniment possible, ja que la restauració haurien de ser actuacions per ajudar una mica a la recuperació, i que la natura faci la resta. Un ecosistema no necessita de la nostra gestió sinó hi ha pressions ni impactes sobre ell.

    I pel tema de les espècies, si hi ha alguna espècie que no posarieu o en proposeu alguna altra que no hi haguem pensat, estem oberts a valorar-ho. És la finalitat d’aquest blog.

    Bona tarda,

    Joan

    Respon
  • 6. antonio  |  11 Desembre 2009 a les 5:58 pm

    Hola novament,
    Vosaltres sou un equip de profesionals tot i que potser sempre és benvinguda qualsevol opinió al respecte
    Ara esta de moda fer manteniments en espais naturals. Per exemple a Cornellà fa alguns anys que la brigada de l’ajuntament tracta el riu com si fos un jardí japones. Fan hidrosembres, desbroçen les gramínees i flors silvestres i posen al seu lloc l’Herba de la pampa (Cortaderia selloana) originaria d’Argentina. Els àrbres que no saben on col.locar-los, com Plataners Robinia, Morus sp. o Melia azedarach els planten al riu Llobregat.
    Bé, aqui teniu un exemple de com fan les coses a una ciutat com la de Cornellà.
    A vegades és complicat fer les coses bé, i més si tractes amb l’administració. però aixó ja és la meva opinió personal.
    Quan dius aixó de Control de rebrots d’exòtiques que vols dir exactament? ja saps que hi ha moltes espècies vegetals exòtiques al riu Llobregat. nosaltres trovem cada any alguna planta d’altres latituds.
    Salutacións
    Antonio

    Respon
  • 7. accionatura  |  14 Desembre 2009 a les 7:43 am

    Hola,
    doncs sí, falta fer força pedagogia encara. Molts cops s’actua amb criteris estètics i per gent que no coneix el medi. Procurem que això no passi i fer totes les actuacions amb criteri ambiental. Utilitzant plantes autòctones, típiques de ribera i a poder ser amb material genètic procedent de la mateixa conca.

    Pel que preguntes del control d’exòtiques bàsicament ens centrem amb la canya i el plomall de la pampa (Cortaderia). I si n’aparegués alguna altra amb forta presència també.

    Salut,

    Joan

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Novembre 2009
M T W T F S S
« oct   des »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

%d bloggers like this: