Archive for Desembre, 2009

La canya ja treu fum

Una de les tres piles de restes orgàniques de canya ja està treient fum. Ja ha començat el procés de compostatge i elevarà la seva temperatura a l’interior fins a uns 60-70ºC fins que es vagi consumint tota la materia orgànica per convertir-se en adob.

23 Desembre 2009 at 3:05 pm Deixa un comentari

Estudi per compostar la canya

S’està duent a terme un estudi per mirar la viabilitat de fer compostatge amb material vegetal a partir de la canya (Arundo donax) i que aquesta serveixi com a adob in situ o per aprofitament en usos de jardineria.

Pila de canya

Material a compostar amb restes de canya

L’estudi el porta a terme el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb la col•laboració d’Acciónatura en aquest tram del Llobregat.

Els objectius que es pretenen assolir

– Eliminació de canya triturada mitjançant la incorporació al terra

– Disminuir la taxa de rebrot (problema freqüent en aquesta espècie).

– Millorar les condicions del sòl, a fi de facilitar la posterior regeneració de la vegetació natural.

Piles de canya per compostar

Amb quins fonaments?

La rebrotada de rizomes es redueix a temperatures relativament elevades. El compostatge eleva la temperatura. Sembla lògic esperar que un dels efectes secundaris del compostatge sigui, per tant, evitar la rebrotada dels rizomes.

Si s’aconsegueix obtenir aquest compost, amb l’enriquiment del sòl, la col•lonització per vegetació autòctona pot ser bastant més ràpida. Per tant, sembla que si

Si voleu més informació, podeu contactar amb en Pere Navarro del CTFC. I si voleu mantenir-vos informats d’aquest i altres projectes del CTFC, ho podeu fer en aquesta pàgina.

22 Desembre 2009 at 12:47 pm Deixa un comentari

Un becadell sord

Avui en una de les visites al riu ens hem trobat amb una molt agradable sorpresa. Un becadell sord.  Es diu així per la seva tàctica de no moure’s quan té algun perill a prop. Hem estat una mica àgils i l’hem pogut agafar un moment.  Aquí en teniu algunes imatges.

Becadell sord - Lymnocryptes minimus

14 Desembre 2009 at 2:34 pm 6 comentaris

Balanç de l’eliminació d’exòtiques

La primera fase de l’eliminació de canya i plomall de la pampa s’ha acabat. Han estat dues setmanes seguides amb una giratòria i un tractor amb capçal triturador treballant sense parar. Han estat uns 10.000 metres quadrats en total. En el mapa següent podeu veure l’extensió en la qual s’ha actuat.

Distribució de la canya i cortaderia

La pròxima fase serà el control d’exòtiques a la primavera. Quan els trossos d’arrel o rizoma comenci a rebrotar, s’haurà de triturar altre cop. D’aquesta manera es deixaran esgotades les reserves dels rizomes i ja serà molt més difícil que hi hagi un segon rebrot.

Esplugabous supervisant la trituració de la canya

Algunes aus com els esplugabous matenen l’atenció sobre les obres de millora del riu. Algunes per supervisar que tot es faci correctament. Altres més oportunistes per veure si surt algun petit rosegador i poden fer un bon àpat.

14 Desembre 2009 at 12:38 pm 1 comentari

Canya a la canya. Impactes de l’Arundo donax

El Grup d’Especialistes d’Espècies Invasores (ISSG) de la Unio internacional per la Conservació de la Natura (UICN) l’ha classificat com una de les 100 espècies exòtiques invasores pitjors del món. Cliqueu aquí per veure’n l’informe.

La canya és una espècie que provoca molts impactes sobre l’ecosistema fluvial. Aquí n’expliquem alguns:

Desplaça a la vegetació autòctona. Redueix l’hàbitat i altera la xarxa tròfica. Desplaça espècies com salzes, pollancres, joncs,… amb les que competeix en les seves fases inicials. A més a més, allibera al medi una seria de substancies químiques nocives, com el sílice, triterpines, esterols, glicòsids cardiovasculars, àcids hidroxàmics i altres alcaloides, que actuen com a inhibidors per la germinació i regeneració d’altres espècies naturals.

Proporciona poc hàbitat i aliment. L’hàbitat que proporciona per especies autòctones és molt pobre. No subministra aliment com fruits que fan altres espècies arbustives. L’hàbitat es veu especialment empobrit, per manca de refugi i aliment, especialment per ocells, que fan el seu niu en branques, forats i cavitats dels arbres.

Redueix l’abundància i diversitat d’invertebrats disponibles, especialment artròpodes, reduint el valor de l’hàbitat per altres espècies d’interès, la dieta dels quals esta composta principalment d’insectes presents en els boscos autòctons.

Canvia l’estructura de la vegetació. La disminució de la heterogeneïtat del hàbitat i la falta de depredadors herbívors genera una massa vegetal dominada per la canya dona refugi per bon numero d’invertebrats, però és un hàbitat menys propici que un bosc autòcton amb un sotabosc o estrat arbustiu ben desenvolupat. Això principalment és degut a la gran densitat que fan les comunitats de canya, que impedeixen la penetració de la llum.

Disminueix la disponibilitat de sòl. Sota les aglomeracions de canya, és menys apte per invertebrats pel poc sòl lliure que hi ha, disposat de menys refugis per petits micromamífers.

Pèrdua de biodiversitat. Les masses monoespecífiques de canya suposen una pèrdua de la riquesa natural.

Augmenta el risc d’incendis. Els rius suposen autèntics tallafocs en cas d’incendis forestals. Tot i que a la conca baixa del Llobregat el foc no és un problema a priori, en altres zones pot facilitar la propagació per la seva alta inflamabilitat i combustibilitat. A més a més, regenera ràpidament desprès del foc. L’incendi és una pertorbació natural en zones de clima mediterrani, però suposa un fort impacte en l’hàbitat del riu. La presència de grans masses de canya fa que s’incrementi la probabilitat de que tingui lloc un incendi i que aquest sigui molt més intens. Desprès de l’incendi, es converteix en una massa monoespecífica.

Risc d’inundacions. En cas d’avingudes importants del riu, la canya es desprèn del sòl i pot arribar a fer grans taps en ponts i aqüeductes, amb el conseqüent perill de desbordament i col•lapse de la infraestructura.

Consumeix molta més aigua que la vegetació autòctona. Tres vegades més que la vegetació autòctona. I en rieres semiàrides fins a 20 vegades més. Degut a aquesta alta evapotranspiració, en algunes zones és utilitzada per la dessecació de fangs residuals de depuradora.

Disminueix la qualitat de l’aigua, amb més temperatura i menys oxigen. Proporciona poca ombra al riu, el que provoca un augment de temperatura de l’aigua (a diferència de salzes, pollancres, àlbers, verns, etc.), baixa la concentració d’oxigen i disminueix la presència de macroinvertebrats i vida aquàtica. Incrementa el pH (alcalinització) ja que les algues augmenten l’activitat fotosintètica amb més llum. L’alcalinitat de l’aigua facilita la conversió de l’amoníac a la forma tòxica desionitzada i un empitjorament de la qualitat de l’aigua.

La canya representa una amenaça per la viabilitat d’ecosistemes aquàtics, que pot alterar ràpidament els processo ecològics dels sistemes riparis i el seu funcionament i estructura en un període relativament curt, amb l’empobriment conseqüent de l’hàbitat i la biodiversitat

9 Desembre 2009 at 11:55 am Deixa un comentari

Els primers resultats

Ja es comencen a veure els primers resultats de l’eliminació de canya.   Els treballs van a bon ritme i es preveu que durin uns 10 dies. Aquí ho veure amb un video i algunes imatges contrastant l’estat després dels treballs (esquerra) i l’estat previ (dreta). Es pot observar com grans superfícies havien estat envaïdes per aquesta exòtica.

4 Desembre 2009 at 1:47 pm 8 comentaris


Desembre 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.   febr. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031